El ball dels dotze mesos segons Joan Amades (Costumari Català)
Bé, xiquets, ja en tenim un altre al sac –o com diria el president Pujol, un altre «peix al cove»–, que del que es tracta és de fer gran la cosa, o sigui allò que s'anomena «la festa popular», sense saber ben bé què s'està fent.
Pels posts penjats als diferents blocs ganxets, veig que no hem perdut el mal costum de mirar-nos el melic i cridar amb totes les nostres forces el macos que som i com ho fem de bé. Doncs bé, deixeu-me que us esgarriï la festa, perquè jo no li veig el perquè, el suc ni el bruc d'aquest nou ball, tret d'ajudar a augmentar l'ego d'algú.
Primer de tot, caldria parlar de la seva gènesi. Feia temps que se'n parlava, de recuperar aquest ball, enmig de la fal·lera inflacionista que viu el món festiu reusenc –sobretot les dues festes majors–, fal·lera impulsada, tot cal dir-ho, des de l'IMAC. I cal assenyalar, per als que no ho sàpiguen, que aquesta dansa ja havia estat representada, als anys noranta del segle passat, a Montserrat, en una trobada de manifestacions populars del país, i ara fa tres o quatre anys a Capafonts, durant la seva festa major d'estiu, a càrrec de membres de la Coordinadora de Danses Tradicionals de Reus, més concretament del ball de gitanes, que ara han estat uns dels que l'han portada al carrer.
Posats, doncs, a recuperar «noves-velles» danses, i per tal de ser «lo más de lo más», els recuperadors es van anar a fixar en una dansa de la qual sabem «lo menos de lo menos», o sigui, res de res, tret de les dues ratlles que li dedica Joan Amades en el seu Costumari, qui, tot s'ha de dir, no es mulla gens ni mica, tret de dir quatre vaguetats que no ens ajuden a saber-ne res, més enllà que sembla ser vuitcentista (Permeteu-me, ara que acaba de sortir aquesta parauleta, que faci una petita marrada en el meu discurs: 'vuitcentista', segons els diccionaris, significa «relatiu o pertanyent al segle XIX», no al segle XVIII, com he pogut escoltar en algun mitjà de comunicació local i llegir a propòsit de la seva recuperació. Per tant, el ball, si mai fou ballat, no ho fou fa més de dos-cents anys, sinó cent-cinquanta a tot estirar. De res, però una mica de bona documentació seria d'agrair).
A més, com que tot el que es treu de bell nou al carrer tenim la mania d'haver-ho de justificar històricament –i no sé perquè ni li sé treure pas l'entrellat–, d'un temps ençà alguns ganxets i ganxetes es foten unes palles mentals dignes de constar en els annals de la ciutat. Si vull treure un nou element festiu al carrer, no tinc perquè justificar-lo en vés a saber quines pàgines de la història: el faig perquè em rota, perquè és fruit d'una necessitat de la comunitat o perquè ens hem trobat quatre sonats i ens ha abellit de fer-ho, no perquè es va fer, ballar o xiular en «l'època daurada» de la cultura tradicional (una altra palla mental contemporània).
I és que en el cas del ball que ens ocupa –com molt bé explica el Palomar al seu bloc–, aquesta dansa sembla ser més aviat un divertimento o una boutade de cap d'any dels senyors d'El Círcol que un ball popular.
I ara que ja el tenim al carrer –pagat entre tots, o sigui, amb els nostres impostos, 6.000 € de l'ala, que en diuen i que no és pas «moco de pavo»–, se'ns plantegen unes altres qüestions: què en fem?, quan el ballem?, el necessitem? L'hem pogut veure el 27 de desembre i qui no l'hagi vist, ho podrà fer durant la cavalcada de Reis. Si vol representar el pas del temps, el pas d'una any a un altre, no seria millor fer-ho per cap d'any? Què recot hi fotrà enmig de la cavalcada de Reis, que vol representar l'arribada dels Reis Mags d'Orient, portadors de les il·lusions dels més petits de casa, els quals ben poca saben del pas del temps més enllà de l'anar fent anys?
I és que les declaracions fetes per alguns dels membres de la Coordinadora, i que jo he pogut escoltar, en el sentit que creien que feia falta un ball per a aquest moment de l'any i ells ens han fet el favor d'oferir-nos-el, són més properes a un acudit que a una proposta raonada. Ens feia falta a Reus, aquest ball? Tenim una celebració pròpia de canvi d'any que el demanés a crits? Teníem un buit per omplir? Més aviat ha estat un divertimento, aquest cop d'uns benintencionats, però mal aconsellats per l'IMAC, em temo, que creu que la cultura popular i tradicional s'ha de fer des dels despatxos de l'administració. Amb aquesta proposta, ja són quatre les parides que, els dos darrers anys, ens hem hagut d'empassar els reusencs, junt amb la moixiganga, el basilisc i l'ou com balla. La proposta que jo faria per millorar la qualitat de la nostra festa fora consolidar, entre d'altres, alguns dels balls i danses que tenim a la ciutat, perquè més d'un té força feina per trobar balladors o consolidar la colla, a més que fora bo de fer un aggiornamento de les seves coreografies. I sóc molt conscient que més d'un i d'una dirà que això no és cert, però deixeu-me dir-vos que sé molt bé de què estic parlant.
Això sí, i tornant al ball dels dotze mesos, el mag Merlí de la Disney al mig de la rotllana no té gens ni mica de pèrdua. Tota una troballa dels balls més tradicionals de casa nostra!
