Perdoneu que trenqui el vostre –i meu– descans estiuenc, però no em puc estar de comentar-vos un fet –desgraciat– que vaig contemplar el diumenge passat –si no ho he fet fins ara és perquè l'havia d'interioritzar i pair-lo, a més de parlar-lo amb d'altres per veure de quin parer eren.
La cosa va anar així. Diumenge 17 d'agost, tarda, Hospitalet de l'Infant, Festes de Sant Roc, trobada i cercavila de bestiari i gegants de diverses poblacions: de Reus, el drac petit dels Diables de Reus i la Colla gegantera de Reus, amb els Vitxets, els Moros… i els Fadrins –sí, xiquets, no hi ha manera de perdre'ls o cremar-los d'un cop, de tant en tant reapareixen en els llocs més inversemblants: representen res?, serveixen per a res?
Comença la cercavila, totes les colles van fent, ballant, tirant foc els elements de foc, bona participació, la gent engrescada. Tot acaba on havia començat una gran plaça al costat de l'antic hospital que va donar nom a la població.
Les diferents colles fan un darrer ball de lluïment. D'una en una van sortint al mig de la plaça i fent el ball que les caracteritza i identifica, amb la música corresponent. Totes? No, n'hi ha una que ha acudit a la trobada sense grallers, sense músics propis: els geganters de Reus! Aquests són acompanyats per la colla de grallers de l'Hospitalet de l'Infant –força d'ells molt joves, aprenents de l'ofici, encara que correctes–, que, desconeixent la música del Valset dels Gegants de Reus, els hi interpreten una peça festiva que s'adiu ben poc amb el que ha de ser aquella ballada.
Perquè, veja'm –i deixeu-me que em repeteixi amb allò dels símbols d'un post anterior–, els gegants de Reus, no representen la ciutat allí on van?, no són un símbol de la mateixa, assumit per tothom?; per tant, no han d'actuar correctament i digna, amb la seva música pròpia? Ells no són pas la colla del pollastre galàctic que ens han endinyat als ciutadans reusencs el darrer any! Els gegants de Reus porten dos-cents anys d'història a l'esquena i es mereixen un respecte, sobretot per part de la colla que s'encarrega de treure'ls al carrer! Com és, doncs, que surten de qualsevol manera, àdhuc, sense músics, esperant que aquests ploguin del cel qual manà benefactor? Fins i tot una colla novella com la dels gegants d'Almoster portava la seva pròpia colla de grallers, amb vestits nous…, i agafeu-vos: tots eren músics de Reus, sortits de l'Aula de Sons de La Palma! Però encara n'hi ha més: la colla de grallers de l'Hospitalet era dirigida pel Gerard Pouget, músic també reusenc!
Al Sr. Eduard Ortiz, manefla i manaire de la colla, li hauria de caure la cara de vergonya de sortir així pel món –sembla que aquesta mena de desastrada actuació, m'han comentat, es repeteix en cada sortida que fan d'un temps ençà–, així com al seu xiquet, l'Adrià Ortiz Sirolla, que, a rel dels comentaris en un post del Consueta per Sant Pere passat, s'omplia la boca de l'orgull de ser geganter i de poder portar els gegants de la ciutat i engegava a prendre pel sac, amb insults, a aquells que s'atreviren a criticar als portadors. Perquè aquest xiquet, també músic, anava amb la colla fent ballar els gegants: no podia haver agafat una gralla i acompanyat, m'atreveixo a suggerir, del Gerard Pouget a la caixa tocar en aquell moment la música pròpia dels gegants reusencs?
L'altra colla reusenca, entre la qual hi havia el Ferran Sugranyes, membre de la Comissió de Protocol reusenca, no es podia creure el que estava veient i el comentari més estès entre tots ells fou que allò era patètic i feia pena. El Sugranyes comentava que ja feia anys que ell s'havia queixat a l'IMAC que els balls de la Coordinadora de Danses Tradicionals de Reus, dirigida per la inefable Montse Huguet, sortien de qualsevol manera als pobles on eren convidats o llogats, però que el que acabava de veure soprepassava tots els límits, molt més greu perquè es tractava d'un element tan representatiu de la ciutat com són els gegants, que vénen a ser en l'imaginari ciutadà com el seu escut o estendard.
No us vull atabalar més, però espero que aquest fet greu arribarà a l'IMAC en una propera reunió –no crec que llegeixin aquest post–, si més no a través de tres membres de la Comissió de Protocol que eren presents a l'Hospitalet el diumenge a la tarda: el Ferran Sugranyes, que ja he esmentat, el Gerard Pouget, també esmentat, i la Montserrat Sirolla, senyora i mare dels inefables Ortiz, i que anava amb la colla gegantera.
Geganters de Reus: dignitat, que no feu ballar qualsevol cosa! Fins i tot l'excels escamarlà tenia colla de grallers i música com Déu mana!
--------------------------
Post Scriptum: Si algun ganxet o ganxeta llegeix aquest post o era present a l'Hospitalet, l'animo també a adreçar la seva queixa als tècnics de l'IMAC. Una actuació així no pot restar impune!
