L'excels Escamarlà de Reus el dia de la seva glòria i plenitud (06/02/08)Pels blocs reusencs que parlen –i no s'ho saben acabar– de la gran jornada reivindicativa de Berga, el passat dissabte 7 de febrer, comentant la presència dels dracs reusencs, petit i gran, de la cabra de Reus o de la víbria fallera, encara és hora que hi llegeixi cap paraula de record per l'inefable absent.
El dia abans al vespre, pels carrers i places de Reus, tots el ploràveu, l'homenatjàveu, en el 1r aniversari del seu pas a millor vida, i l'endemà, ni una paraula, ni un gest: HIPÒCRITES!!! Ell també hauria volgut ser-hi! I no fóreu capaços de portar a Berga les seves cendres, dins la gerra on descansen, agombolant-les entre els braços, deixant-li sentir el batec dels vostres cors abrusats per l'emoció dels milers d'ànimes aplegades a la plaça berguedana de Sant Pere, l'escalf del vostre panteix adelerat pel moment que estàveu vivint!
Quina falta de tacte, de respecte! Ell, l'Escamarlà de Reus, que no us demanà mai res, humil, senzill, aclaparat pel pes de la responsabilitat de tornar a fer ressorgir el bestiari reusenc del cul-de-sac on l'ha posat el basilisc, i on l'enfonsarà encara més la nonata cucafera si mai arriba a veure la llum gaudiniana del cel reusenc i és embotida a cops de martell en el seguici reusenc pel tècnic més tècnic de tots els tècnics que fan i desfan a l'IMAC!
Barruts! Ell, que fou rostit pel foc que tot ho purifica! Ell, que ja era pur abans de ser purificat! Com no fóreu capaços de prendre'l a la manifestació en suport de la cultura popular i tradicional amb l'ús de materials pirotècnics, ni que fos en forma de fotografia de gran format, muntada sobre cartró ploma –si portar les seves cendres us feia yu-yu– i acompanyada pels seus portadors i músics?
En què us heu convertit! Durs de cor, sepulcres emblanquinats, com els fariseus de l'Evangeli! Jesús va dir que deixéssiu que els morts enterressin els morts, però no va dir pas que els oblidéssiu!
El dissabte, amb aquest oblit malastruc, l'Escamarlà de Reus fou assassinat per segona vegada per aquells que se'n deien els seus «afligits i ploraners deixebles» 24 hores abans. Quanta misèria humana! Quant de podrimer espiritual!
Enyorat escamarlà, ja ho veus, tots t'han donat per la pala, però continues inspirant els meus actes! Jo no t'oblidaré, no puc, formes part ja del meu ADN foguer. Tu em feres veure la llum de la tradició, la deu on beu la festa del poble!
Ells no t'hi portaren, però hi eres: jo era tu, tu eres jo, aquell vespre fred en aquella població de la Catalunya primigènia. I els meus ulls espirituals et veien enjogassat mentre dansaves joiós entre les bèsties que hi acudiren d'arreu del país, acompanyant les guites berguedanes que omplien de foc i de caliu l'atmosfera festiva d'aquella plaça. Junt amb tu cridí, aplaudí, dansí, perquè eres tu qui m'omplies.
Jo no t'he abandonat i et prego que em tinguis present en el teu cel crustaci, a mi, que et tinc present en les meves pregàries. I així m'atreveixo a pregar-te, indigne i humil, que il·luminis els cervells aigualits d'aquells espanyols que han de fer la transposició de la Directiva europea 2007/23/CE, perquè si no, no podrem encendre ni una trista piula per adorar-te com cal. Gràcies.
El dia abans al vespre, pels carrers i places de Reus, tots el ploràveu, l'homenatjàveu, en el 1r aniversari del seu pas a millor vida, i l'endemà, ni una paraula, ni un gest: HIPÒCRITES!!! Ell també hauria volgut ser-hi! I no fóreu capaços de portar a Berga les seves cendres, dins la gerra on descansen, agombolant-les entre els braços, deixant-li sentir el batec dels vostres cors abrusats per l'emoció dels milers d'ànimes aplegades a la plaça berguedana de Sant Pere, l'escalf del vostre panteix adelerat pel moment que estàveu vivint!
Quina falta de tacte, de respecte! Ell, l'Escamarlà de Reus, que no us demanà mai res, humil, senzill, aclaparat pel pes de la responsabilitat de tornar a fer ressorgir el bestiari reusenc del cul-de-sac on l'ha posat el basilisc, i on l'enfonsarà encara més la nonata cucafera si mai arriba a veure la llum gaudiniana del cel reusenc i és embotida a cops de martell en el seguici reusenc pel tècnic més tècnic de tots els tècnics que fan i desfan a l'IMAC!
Barruts! Ell, que fou rostit pel foc que tot ho purifica! Ell, que ja era pur abans de ser purificat! Com no fóreu capaços de prendre'l a la manifestació en suport de la cultura popular i tradicional amb l'ús de materials pirotècnics, ni que fos en forma de fotografia de gran format, muntada sobre cartró ploma –si portar les seves cendres us feia yu-yu– i acompanyada pels seus portadors i músics?
En què us heu convertit! Durs de cor, sepulcres emblanquinats, com els fariseus de l'Evangeli! Jesús va dir que deixéssiu que els morts enterressin els morts, però no va dir pas que els oblidéssiu!
El dissabte, amb aquest oblit malastruc, l'Escamarlà de Reus fou assassinat per segona vegada per aquells que se'n deien els seus «afligits i ploraners deixebles» 24 hores abans. Quanta misèria humana! Quant de podrimer espiritual!
Enyorat escamarlà, ja ho veus, tots t'han donat per la pala, però continues inspirant els meus actes! Jo no t'oblidaré, no puc, formes part ja del meu ADN foguer. Tu em feres veure la llum de la tradició, la deu on beu la festa del poble!
Ells no t'hi portaren, però hi eres: jo era tu, tu eres jo, aquell vespre fred en aquella població de la Catalunya primigènia. I els meus ulls espirituals et veien enjogassat mentre dansaves joiós entre les bèsties que hi acudiren d'arreu del país, acompanyant les guites berguedanes que omplien de foc i de caliu l'atmosfera festiva d'aquella plaça. Junt amb tu cridí, aplaudí, dansí, perquè eres tu qui m'omplies.
Jo no t'he abandonat i et prego que em tinguis present en el teu cel crustaci, a mi, que et tinc present en les meves pregàries. I així m'atreveixo a pregar-te, indigne i humil, que il·luminis els cervells aigualits d'aquells espanyols que han de fer la transposició de la Directiva europea 2007/23/CE, perquè si no, no podrem encendre ni una trista piula per adorar-te com cal. Gràcies.
